Breu història del cap del departament creatiu d’una agència de publicitat.
- Temps era temps, el cap del departament era el Director d’Art.
- Amb l’adveniment de la TV i la creixent importància dels redactors, es va instituir la figura del Director Creatiu (podia provenir d’art o ser un redactor), que va gaudir d’una llarga vida i molt de prestigi.
- A fi d’acontentar els joves taurons es va instituir la figura del Director Creatiu Adjunt o Associat segons l’agència.
- En algunes agències grans van haver d’acontentar els millors creatius, anomenant diversos Director Creatius a l’hora, sense un cap visible. Organització horitzontal.
- Però això va durar poc, la verticalitat és més dinàmica que la posició estirada. Es necessitava un líder per sobre dels Directors Creatius i així va néixer la figura del Director Creatiu Executiu.
- Van passar els anys i en alguna agència en què el Director Creatiu Executiu era bo de cara al client i de cara al negoci, van pensar que faltava més títol i l’escollit va ser el de Director General Creatiu. I sembla que per aquí s’ha quedat la cosa de moment.
- També s’han conegut alguns socis minoritaris d’agència –no multinacional- amb el títol de Vicepresident Creatiu
NOTA: Al meu entendre hi ha certa confusió sobre el nom “Director Creatiu”. Per a mi sempre ha estat un títol, ans al contrari hi ha qui considera que és un ofici. Ui que va. No pas.
Pere Montalà Vicens 
Lo pitjor es que tots aquests càrrecs, generalment, eran una forma d’acontentar al personal sense tindre que apujar-les el sou. I estic d’acord amb tu: ser director creatiu no es un ofici sino un títol. Igual que ser creatiu tampoc es un ofici, sino una actitud. En canvi ser publicitari si es un ofici… o ho va ser.
M'agradaM'agrada
En general, tens raó amb això del sou. En efecte ser publicitari, sí és un ofici, igual que ser redactor de publicitat, dissenyador d’art o programador de mitjans, per posar alguns exemples.
M'agradaM'agrada