Mes: Agost de 2015

Estic fumant menys, senyal de què s’acosta la D.U.I.

photo-1429371527702-1bfdc0eeea7d

 

Ahir en Mas fa signar el decret per les eleccions del 27S. Primer una cama, després l’altre, anem fent via. Jo mentrestant, de 20 cigarrets he passat a un topall de 12, que he aconseguit estabilitzar en 11. “Algo és algo” va dir un calb quan li van regalar una pinta.

Aquest serà el darrer post abans de vacances, ja que cloc la paradeta (surto volant amb la família, al llunyà orient).

Ja fa dos mesos i una setmana que vaig estrenar el meu blog, el “Poc que te crec pas” i he tingut la constància d’escriure gairebé una entrada cada dia feiner. La veritat és què m’ho passo bé i estic content d’haver tingut 1.880 visites i 1.119 visitants. Si és poc o molt, la veritat és que no ho sé, algun dia hauré de parlar amb un expert que suposo que em dirà que “depèn”; en fi, tampoc té més importància.

Per cert, abans-d’ahir vaig iniciar una nova categoria: “D’aquí i d’allà” per entrar unes quantes flexions on es posi de manifest la meva dualitat de ser d’Empori, a l’Alt Empordà, i viure a Barcelona.

Bé, ja només en queda desitjar bones vacances a tothom, menys als prejubilats i jubilats que ho estan sempre, i menys a en Rafael Boladeras que sembla que està en vacances eternes allà en el Carib.

Apa, siau mainada i porteu-vos bé o malament, segons us vingui de gust.

Fins ben aviat.

 

 

Coses que no he entès mai de Barcelona ciutat i rodalia.

xai[1]

 

Excloent un lapsus d’un any i mig a la Marina de Guerra Espanyola per collons, des dels 18 anys que visc a Barcelona ciutat i sempre m’he preguntat sobre algunes qüestions que no em deixen de sorprendre.

Primera: Per què a Barcelona només es diu “moll” al “roger” (nom amb què és conegut a la meva comarca natal), quan és sabut per a tothom que els peixos en surten tots de molls, del mar?

Segona: Per què al xai li diuen “bé” i a la vaca no li diuen “mú”?

Tercera: Per què a Barcelona als homes i dones se’ls hi diu –sense excepció- senyors i senyores? És que es consideren superiors?

Quarta: En gairebé tot el referent al menjar, s’utilitza el diminutiu. Alguns exemples: cerveseta, talladet, cafetonet, bistequet, costelleta, patateta, olivetes, macarronets, arrosset, … Per què? Eh?

Cinquena: Per què gaire bé ningú diu l’hora en català i si la dic jo, és rar el barceloní o barcelonina que no ha de començar a fer càlculs complicats per entendre’m? Ai las.

Sisena: Un barceloní o barcelonina, si no fa un “viatja” no fa vacances i no ho entenc, perquè prou que deixa de treballar tres setmanes o un mes com la majoria. Tocat els collons! Per què?

Setena: Per què no els hi agrada que els diguin esquena-freds, pixa-pins, fangues o xaves, si s’ho mereixen d’allò més?

Vuitena: Per què es preocupen tant del temps si gairebé tots i totes treballen sota cobert?

Novena: Per què molts s’han fet seu el disbarat de dir “em dónes” (traducció del “me das” que utilitzant tots els que parlen castellà) quan compren coses de poc valor, i que malgrat això sempre els hi cobren? Us ho juro: ells diuen “donem” i l’altre els hi cobra i no es queixen. Absurd.

Desena: Per què caminen tan ràpid? Són impossibles de seguir.