Votaré per deixar de fumar. Vaig a totes
Recordeu el meu repte: Si guanyen les llistes independentistes el 27 S, deixo de fumar el 28 S.
Reconec que tinc un puntet d’optimisme més sobre el meu positivisme de mena. El que vaig llegint sobre el procés de sobirania m’agrada, l’hi veig possibilitats reals i no vull pensar pas que els espanyols s’emprenyin fins al punt d’utilitzar la força bruta (cosa que els ha caracteritzat sempre).
Bé, deixem estar la política i centrem-nos en el tema d’avui: els preparatius psicològics, sociològics i fisiològics per deixar de fumar.
Com us podeu imaginar, ja ho he provat de moltes maneres: força de voluntat, auriculo-teràpia, acupuntura, llibre d’autoajuda, doctor eminència en la matèria, apotecaria voluntariosa, … i totes van acabar en fracàs. No serà pas fàcil. Sóc molt conscient de la transcendència del repte.
El primer que he pensat: Anar-ho deixant de mica en mica a mesura que es van cremant etapes fins a assolir la independència. Empès per les novetats, un cigarret menys a cada alegria. És un xic conservador però pot funcionar.
El segon que he pensat: Fa una pila d’anys que vaig deixar l’esport pel tabac i he rumiat de tornar a anar amb bicicleta o fer llargues caminades; també hi ha allò de remar sobre una planxa, ho podria fer el Fluvià per evitar possibles marejos. Evidentment fer esport aniria acompanyat de fumar només uns pocs cigarrets al dia.
El tercer que he pensat: Embolicar-me de tal manera amb l’estelada que no quedi cap forat per poder fumar i així, imbuït de l’esperit de la nostra senyera, lluitar amb mi mateix per sortir-me del mal tràngol de l’abstinència. Però al final m’ha semblat una ximpleria i segurament, descartaré aquest tercer pensament.
El quart que he pensat: que potser és una bestiesa relacionar salut amb política i el repte que m’he proposat ni és repte ni és res. Només una fugida endavant. Ho segueixo rumiant. Aquest està en stand by.
Quinta pensada, de moment…: seguir-hi pensat, no deixar-ho córrer, ser conscient de la importància de deixar el tabac després de tants i tants anys. La setmana que bé us diré en quina fase estic. Ai las, no serà fàcil deixar de fumar, no que va. No pas. I assolir la independència serà fàcil? Ui no, que va, no pas.
Pere Montalà Vicens 