Crec que estic fugint d’estudi
No paro de llegir un llibre rere l’altre (i a velocitat sostinguda), és com un vici. I els últims mesos ha anat a més. Fins ara, ho atribuïa a què vaig molt menys cansat de feina i a què he avorrit la tele, però no n’estava del tot segur. Llegir m’agrada i m’ha agradat sempre, però el ritme de lectura actual sobrepassa els meus costums. I ara sé per què. N’estic ben segur. No és per enriquir-me intel·lectualment, ni per aprendre, ni per estudiar, no; res de tot això, he arribat a la conclusió de què estic enganxat per evadir-me de la realitat política i de totes les informacions, contrastades o no, que arriben a través dels diaris, teles, radio i xarxes socials, tant si vénen de banda dels sobiranistes com si provenen dels espanyolistes. Aquesta mena de fressa se m’ha fet insuportable, puix que amplifica per bé i per mal l’estat real o especulatiu (la majoria de vegades) de les dues postures radicals i enfrontades. Ja només paro l’orella si em sembla que la novetat s’ho val i és favorable als interessos dels independentistes, per no patir més del compte. Per tot el demès, em tanco a la closca i a llegir, preferiblement literatura fantàstica o directament relacionada amb la ciència-ficció, per ser les més allunyades de la realitat. En aquesta distància mental hi trobo un xic de pau i aconsegueixo relaxar-me. Tanmateix, he rellegit “Mecanoscrit del segon origen” i “1984”. També he llegit “Les cròniques marcianes”, “la pell freda” i “Marte”. Ja se m’estan acabant els que em venien de gust, si la cosa política segueix igual, tinc rumiat rellegir l’obra completa de l’animal d’en Pla. Confio que el dilluns vinent porti novetats interessants i positives relacionades amb la declaració de ruptura al Parlament. I si no, en Pla. Jo pla que em pensava que patiria tant des de les darreres eleccions del 27 de novembre.
Pere Montalà Vicens 