Estic cremat de mirar la tele.
He perdut tot interès. No m’agrada mirar la tele, dia a dia ho faig menys i quan la miro també estic fent altres coses a l’hora. Algun dia veig Polònia o l’APM, algun altre un documental de fer la migdiada al 33 i de tant en tant poso les notícies, sí és que no entrevisten cap polític. Trobo pedant en Cuní i pedants els seus convidats a la tertúlia; a en Cruanyes de TV3 el trobo tou. De les cadenes espanyoles només veig en Wyoming o l’Évole molt esporàdicament i les retransmissions del Barça, que miro sense so, o d’una bona peli que fa temps que no he vist, que sí que la veig amb so, no es tracte tampoc de perdre el castellà. I que consti que tinc dues teles Sony, bones i grans, tant a Barcelona com a Empori, però ni així. Molts dies ni tan sols la poso, quedant totalment a disposició de la dona i la filla. Haig d’estar molt i molt avorrit per posar-la jo mateix i, sabeu que passa? Doncs que no paro de cardar zàping amunt i avall, avall i amunt, donant a cada cadena l’oportunitat d’un miserable fotograma (1/24 de segon) perquè m’atrapi. Difícil, molt difícil que després d’uns minuts amb el zàping no acabi apagant-la. Tanmateix, s’ha de saber que m’agrada anar a dormir com les gallines, de manera que queden descartats molt programes a partir de dos quarts d’onze de la nit.
I com es compensen aquestes hores d’esbarjo a casa sense tele? En el meu cas, amb el facebook, el blog i llegint, sobretot llegint. En els darrers anys llegeixo entre 3 i 5 llibres al mes, segons la seva durada. I des de fa dos anys i escaig, ja no necessito desar al soterrani en caixes oblidades, tirar o cremar els llibres llegits (no tinc facsímils i a casa m’agraden les parets buides) que de tot he fet, sinó que els tinc desats en aquest meravellós invent del i.pad. Ja no ho d’anar carregat de llibres amunt i avall quan viatjo o vaig de cap de setmana, o senzillament em moc per Barcelona. M’he avesat a portar-ne sempre de comprats i així puc llegir en tot moment que ho trobi convenient. És molt còmode. Algú em pot criticar que així es perd la màgia del llibre i del paper. A mi me’n refot, el que m’agrada és llegir, i a més a més, puc escriure notes i triar la grandària de la tipografia, que ja tinc una edat. Al llarg de la meva vida, he tingut alguna època de poca lectura, però sempre m’ha agradat i sempre he tornat a llegir amb passió renovada i sense mesura. M’agrada llegir, d’això no n’estic gens de cremat.
Pere Montalà Vicens 