Per què porto sempre barret?
Molts amics i coneguts em solen preguntar per què sempre porto barret, sigui hivern o estiu, faci sol o plogui. I jo sempre contesto el mateix: perquè un dia de tardor especialment fred de deu anys enrere, em queixava a la meva dona que no havia sortit prou abrigat de casa i tenia esgarrifances, i ella em va dir: “no et vull sentir més, comprat un barret i una bufanda, he llegit que amb el cap i el coll ben abrigats no es nota el fred”. I m’ho vaig prendre al peu de la lletra. Com que de bufanda ja en tenia una, d’aquella vegada que havia anat a ensenyar la neu a la nena, vaig decidir-me a comprar un barret. El primer barret va ser el més discret que vaig trobar, més aviat petit, de color blau marí i de pana. Oli en un llum. En aquells temps jo ja era calb, com ho havien estat el pare i l’avi. I em va agradar, em veia guapo, interessat o alguna cosa, m’agradava i a més a més, sense fred al cap. Què més podia demanar? A la primavera següent vaig tenir la intenció de deixar el barret de banda, però al més mínim aire del carrer, notava l’absència de la protecció de la closca. I vaig comprar-me un barret d’entre-temps. Oli en un llum. Va venir l’estiu i també vaig provar de desar el barret a l’armari, però –collons- el sol em feia malt als ulls (duc ulleres de vista cansada bifocals de forma permanent i no tinc ulleres de sol que em serveixin) i vaig arribar a la conclusió de què trobava a faltar la visera del barret que em protegia els ulls de l’excés de llum. Vaig comprar-me un panamà autèntic, que són de colors clars, frescs i d’ala ample. Oli en un llum. I després ja van venir un barret rere l’altre: aquest perquè abriga més, aquest perquè és molt xulo, aquest perquè fa senyor, aquest altre perquè és jovenívol i aquest perquè és molt lleuger. Tanmateix, ara un tinc uns quants de diferents colors, textures i formes, els suficients per a cada situació atmosfèrica o social. I a més a més, enguany m’he comprat dues gorres per variar, donat que són més còmodes en algunes ocasions. En resum, des de fa deu anys cada dia he portat i porto el cap cobert. És possible que acabi com l’avi matern, dormint amb la boina posada. Ara ja ho sabeu: duc barret perquè tenia fred al cap.
Pere Montalà Vicens 