Entrar o no entrar al carril addicional dels diumenges a l’A7
Algunes decisions són molt difícils de prendre, malgrat que setmana rere setmana s’hagin d’afrontar. Us vull parlar del carril addicional d’entrada a Barcelona, els diumenges de més trànsit de juliol i dels ponts repartits al llarg de l’any. Sol estar després de la sortida de Sant Celoni i ben senyalitzat.
Al carril addicional la velocitat permesa és de només 80 Km/h enfront de 120 Km/h dels carrils convencionals de l’autopista. Aquest és el gran dilema. Si continueu llegint, veureu que la decisió és arriscada. Possibilitats:
- Si m’hi fico i em toca un lent (menys de 80 Km/h) i als carrils convencionals la circulació és fluida i ràpida (malgrat l’avís de pròxims embussos) em maleiré els ossos i probablement també em faré mala sang.
- Si m’hi fico perquè el col·lapse ja està muntat abans d’arribar al carril addicional, però resulta que poc després desapareix el col·lapse per art de màgia i observo com m’avancen camions i autobusos a tota castanya. La sang també se m’agria.
- Si no m’hi fico perquè sembla que la circulació és fluida i no paga la pena, però resulta que al cap d’un pocs quilòmetres tots els cotxes estan parats mentre al carril addicional van fent la seva. De cua d’ull observo la magnitud del desastre de la meva decisió.
- Si no m’hi fico perquè tinc l’esperança de què aviat escamparà com en altres ocasions, però el col·lapse segueix intacte. Provo de no mirar com va el carril addicional, però la temptació és massa forta: i que veig?: que van que se les pelen, els malparits.
El pitjor de tot, és què tens la sensació que sempre la cagues, què tot surt del revés de com ho planeges. En rares ocasions la satisfacció és completa. Però si un dia l’encertes, et creus el més llest de tos, el puto amo, malgrat que el radar mòbil del carril addicional t’hagi fet un retrat al cotxe per anar a 100 Km i escaig. Però d’això te n’assabentaràs fins uns dies més tard.
Pere Montalà Vicens 