Perquè em considero català i prou

A veure si anant pas a pas m’aclareixo de qui sóc o de què sóc, no com a espècie, gènere o professional, sinó com a subjecte d’una comunitat.

Provinc de Sant Pere Pescador (Empori, pels iniciats) per tant, sóc santperenc. Sant Pere Pescador pertany a la comarca de l’Alt Empordà, doncs, sóc alt-empordanès. L’Alt Empordà té una comarca bessona, el Baix Empordà, a les hores es pot afirmar que també sóc empordanès a seques. L’Alt Empordà forma part de la província de Girona i estic legitimat per dir que sóc gironí. Girona és una de les quatre províncies actuals que formen la regió autònoma i peculiar de Catalunya, de la qual cosa es dedueix que sóc català. Catalunya, de moment forma part de l’Estat Espanyol i el meu DNI, així com passaport i carnet de conduir diuen, afirmen i rubriquen que sóc espanyol. Seguim avançant. Geogràficament, L’Estat Espanyol està ubicat dins del que es coneix com a península Ibèrica, per tant no és pas cap disbarat que sóc ibèric. Ara fem un salt de qualitat, la península Ibérica forma part d’Europa; no hi ha dubte, sóc europeu de cap a peus per dret de naixement. I a on es troba Europa?: doncs al planeta Terra, que forma part del Sistema Solar, ubicat en un dels extrems de la Via Làctia, que rau immersa en l’Univers. En definitiva, també sóc terrícola, solerenc, vialactienc i universalenc.

Repasso tot el que sóc: santperenc, altempordanès, empordanès, gironí, català, espanyol, ibèric, europeu, terrícola, solarenc, vialactienc i universalenc. Bé, potser he anat un pèl lluny amb els gentilicis. És el que sol passar quan un s’embala i no sap o no vol aturar-se. Penso que és bo, que convé, aturar-se en algun lloc on un es pot sentir físicament i emocionalment còmode i a gust, proper i afí a tot el que l’envolta: persones, cultura, llengua, manera de fer, economia, geografia, meteorologia, etc.

Per un munt de raons indestriables, el qui us parla, s’ha plantat en “sóc català”.

Només espero que els que es troben en altres estadis del “sóc” respectin la meva plantada, com jo he de respectar-los a ells. I si algú no està en cap “sóc”, en deu haver-hi, també els prego que entenguin que hi ha persones que necessitem pertànyer a una comunitat determinada, més o menys gran o important, però concreta. Per alguns, el món és massa gran, massa divers, inabastable, inescrutable.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• 9 Octubre, 2015