No tot és culpa del tabac.

Des dels 30 anys tinc diagnosticada lumbàlgia crònica “de agua i ajo” , o sia de “aguantar i joderse”. Cap metge va dir-me que fos per culpa del meu vici de fumar, que el tinc des dels quinze anys per espassar-me la fred a l’internat.

Vaig amb psiquiatres des dels 39 anys i mai cap d’ells ha tingut pebrots de dir-me que deixés el tabac, per no afegir tensió a les meves crisis d’ansietat. Tabac guaridor, juntament amb diversos tipus de pastilles.

Tinc una cama més curta que l’altra i des dels 50 i pico porto unes plantilles especials que m’han tret el mal de peus. No s’ha pogut demostrar que sigui culpa del tabac, …de moment.

Duc ulleres de vista cansada permanentment des de fa més de quinze anys i tampoc s’ha pogut demostrar que el tabac hi tingui res a veure.

En una orella he perdut cap al 70% d’audició i en l’altre un 25%. L’especialista sempre m’ha jurat i promès que no és culpa del tabac i jo me’l crec.

Les dents, des de fa un parell d’anys, són totes, sense excepció, de substitució, implantades en sessions esgarrifoses. Tampoc es culpa del tabac en aquest cas, sinó d’una boca deficient no corregida des de ben jove. Si de cas, el tabac potser m’ha provocat històricament alguna gingivitis.

Aquest 2015 també m’han diagnosticat una malaltia a les mans que farà que els dits es quedin garratibats. Quan la mà sigui un garfi, a operar. Segons les dades que tinc, no és culpa d’aguantar els cigarrets amb els dits.

També prenc cada dia dues pastilles de manera crònica per controlar la pressió que es veu que té tendència a jugar de pivot de basquet. No consta que sigui per la culpa del tabac.

I finalment prenc dues pastilles cròniques contra el vertigen, ai las, que tampoc el pateixo pel culpa del tabac, sinó de l’oïda.

Estava jo tan tranquil decidint si anava a fer-me una nova colonoscòpia, aviat em tocarà, quan la metge de capçalera del C.A.P. va convidar-me a entrar en un programa del Clínic per avaluar en un estudi l’estat dels pulmons dels fumadors. I no vaig saber dir que no. Cagada. Malgrat tenir-los raonablement bé, es veu que noten tants anys de fumar i m’han advertit que tard o d’hora tindré severs problemes per respirar. Collons, què es pensaven que sóc en Superman?, qui és el maco o maca que amb l’edat no té problemes per respirar .

Cagontot, malgrat que no estic pas espantat, miraré de deixar de fumar o sí més no, fumar menys.

Dos mesos després he reduït un 40%. Ara fumo entre 10 i 12 cigarrets al dia. Per deixar-ho del tot, els talibans del Clínic hi hauran de fer alguna cosa perquè per mi mateix dubto de ser-ne capaç. I sort que la pol·lució de viure a Barcelona més de 45 anys no m’ha afectat. Gens ni mica, quina sort que tinc!

Ah, sí, recordo que vaig prometre deixar de fumar si assolíem la independència de Catalunya. En això estem, sembla ser, això diuen uns i neguen altres. Puc pensar que sí. No sé. Hi confio, tard o d’hora. Mentrestant aniré fumant, si puc una mica menys. Esperarem que aquesta colla de capsigranys de polítics es posin d’acord.

 

 

• 5 Octubre, 2015