Provant de convèncer algun indecís: els “universalistes”
Als meus amics i amigues (potser només coneguts i conegudes) universalistes, aquells que solen criticar la independència de Catalunya com a reduccionista o provinciana, perquè ells invariablement es proclamen, ufans, ciutadans europeus, mundials i universals, contraris a les fronteres i a tot allò que separa.
En primer lloc, els voldria dir que pel fet de néixer un o una ja és ciutadà o ciutadana del món mundial i de l’univers universal. No hi ha cap mèrit especial en declarar-se d’aquesta manera.
En segon lloc, els nats dintre del que es considera geogràficament l’Europa Occidental, també són europeus amb més o menys drets o possibilitats com es pot comprovar avui en dia, però europeus al cap i a la fi. I és què em pregunto: una persona humana de Noruega o Suïssa, és europea? Tampoc hi veig cap mèrit especial en declarar-se Europeu, per aquestes contrades és evident que tots soms europeu
En tercer lloc, els universalistes són contraris a tot allò que separa. Evidentment, entre ells i elles, els que critiquen el procés sobiranista, hi ha un pilot de separats i divorciats, cosa ben normal avui en dia en la nostra societat. Mai cap símil és prou bo i aquest no n’és l’excepció. Però penso que això de les separacions físiques depèn força segons el cristall en què es mira.
En quart lloc, un munt de catalans es volen separar d’Espanya o senzillament volen no dependre d’Espanya? Recomano a aquests amics i amigues (coneguts o conegudes) que hi reflexionin. Crec que la segona opció és menys dramàtica i possiblement més entenedora del que pretén l’endegat procés sobiranista: administrar-se les peles, la llengua i la cultura i no patir més les injustícies d’un estat, l’Espanyol, que no sap estimar els catalans.
Pere Montalà Vicens 