Provant de convèncer algun indecís: els que no poden “veure” a Mas ni en pintura.
Aquí ho tinc fotut perquè jo tampoc me’n refio d’aquest polític de dretes. Però bé, si un dia a Madrid vaig provar de convèncer a un andalús que les sardanes eren més airoses i sexis que les sevillanes, provaré de dir-hi alguna cosa.
En primer lloc, és un fet que en Mas s’ha aplegat a ser el quart en una llista transversal amb membres d’altres partits d’ideologies diferents: ERC, ex PSC, etc., així com diferents capdavanters dels anomenats moviments civils: Omnium, ANC, Súmate, etc., i algunes persones rellevants de l’economia, la cultura i l’esport català. Tanmateix, ha foragitat Unió, cosa que és d’agrair. Tot plegat un bon garbuix, sí, però amb un objectiu: la independència. El govern de Mas, ha fet retallades com tots els governs per la maleïda crisi, és conservador de dretes i és possible que sigui o hagi estat corrupte (l’herència de l’infame Pujol i la camada resulta evident), però venen temps nous i espero que no caldrà seguir els exemples gens edificants de la manera de fer pròpia de la política espanyola tradicional, com s’ha fet fins ara.
En segon lloc, criticar el sobiranisme perquè inclou (o el lidera Mas) és ser un xic desconsiderat, tant per no valorar el votant que sap veure aquestes coses (així ho confirmen totes les enquestes aparegudes fins ara), com per menysprear als homes i dones que configuren la llista de Junts pel sí: convergents, republicans, socialistes, verds d’iniciativa i psuqueros, per mencionar els més evidents. En tot cas, l’estol d’ocells té la possibilitat de posar cada membre al seu lloc, fet indispensable per arribar al destí proposat.
En tercer lloc, a en Mas se l’hi ha de reconèixer que ha estat cabdal perquè el procés sobiranista sigui avui una realitat (el meu avi, antic anarquista, solia dir-me que l’esquerra catalana sempre estava dividida, subdividida i esmicolada). Si ho ha fet com a sortida endavant per tapar forats negres del passat ja s’ho farà, a cada porc li arriba el seu sant Martí.
En quart lloc: no voteu a Mas si no us agrada o no hi confieu.
En cinquè lloc: voteu a Romeva, a Junqueras, a Forcadell, a Casals, a Bel, Reyes, … i a tants de la llista transversal…, o a la C.U.P. Voteu a una Catalunya independent d’un estat, l’Espanyol, que no sap estimar els catalans.