Ministres que fan por
El ministre espanyol de defensa de no sé qui o què, m’ha dit que si no em porto bé, m’engegarà els militars i hòstia, m’ha agafat por, així que demà me’n vaig de festa a celebrar la Diada a la meridiana de Barcelona a on estan previstos castells, una performance divertida, música, xerinola i altres mandingues de germanor familiar. Suposo que això és portar-se bé, no?
El ministre espanyol d’interior de casa seva i dels foscos passadissos dels Opus Dei, ha dit que entre els refugiats sirians hi pot haver gent dolenta musulmana que podria carregar-se uns quants cristians, i que pensa fer-los passar pel filtre que ha muntat. Allà ell, però jo li diria que fa anys i panys que a l’estat espanyol, els musulmans dolents hi entren com volen i quan volen, que potser es podria estalviar de registrar aquesta gent desesperada.
El ministre espanyol d’exteriors ben ventilats, insisteix que si Catalunya toca el dos, sortirà de la Unió Europea per anar a l’infern a cremar pels segles dels segles amen. Collons, al final a un li pot agafar un cangueli de veritat, i més si ses calorós de mena com el meu cas. Tanmateix, tampoc mai m’he preguntat si al cel si s’està fresc o és millor el purgatori dels zero graus. Merda, necessito respostes.
El ministre d’economia domèstica de casa seu, ha dit que la Independència de Catalunya no es produirà pas de cap manera no t’ho pensis pas ni per un instant. Potser té raó o potser no en té, però val més desconfiar de les seves prediccions, ja que no n’ha encertat mai cap. No pas ni una. A la que obre la boca, ja saps que passarà el contrari del que diu. Tanmateix, tal com anat l’economia dels anys de la crisi, segurament el van fer ministre per les seves habilitats endevinatòries.
El ministre de justícia pel qui se la mereix i és un bon jan segons els canons del partit que governa, va dir que la Independència es cura viatjant. Em va semblar una proposta molt assenyada i aquest estiu passat he volat fins al llunyà orient per si trobava els reis mags, doncs els últims temps em fa una mandra infinita anar a la cavalcada. Haig de confessar que no els he trobat per aquells paratges i el més descoratjador, ningú em sabia donar raó d’ells. Una pena per què confiava que em donessin el regal de la clarividència.
El ministre d’hisenda on s’amaguen tots els vampirs de l’estat, diu que l’Estat Espanyol és equànime amb Catalunya i donat el cas que Catalunya declarés la independència Déu no ho vulgui, s’empobriria d’allò més. Aquí sí que m’ha fet mal, em considero un bon català i la pela és la pela, Barcelona és bona si la bossa sona, i salut i força al canut. He entrat en contradicció entre el seny i la rauxa, i dintre meu s’està lliurant una cruenta batalla per decidir que faig amb els estalvis, perquè el vot ja el tinc decidit.
Sé que també hi ha un ministre d’educació que va substituir aquell altre per massa verd, una ministrade foment de les obres públiques que només es tiren endavant on governa el PP, una altra d’ocupació que no sé a què es dedica en realitat, així com la ministra d’agricultura que ja m’agradaria saber si sap distingir una poma golden d’una pink lady. Ai, quasi em descuido d’en cara de pal, el ministre de les industrioses empreses d’en Florentino, i si la memòria no em falla, suposo i és molt suposar, que hi deu haver en algun lloc un ministre de sanitat.
Del president del govern monolingüe i poca cosa més, així com de la bichopresidenta, millor no parlar-ne per respecte a la institució que representen.
Bona Diada.
Pere Montalà Vicens 