Estic fumant menys, senyal de què s’acosta la D.U.I.
Ahir en Mas fa signar el decret per les eleccions del 27S. Primer una cama, després l’altre, anem fent via. Jo mentrestant, de 20 cigarrets he passat a un topall de 12, que he aconseguit estabilitzar en 11. “Algo és algo” va dir un calb quan li van regalar una pinta.
Aquest serà el darrer post abans de vacances, ja que cloc la paradeta (surto volant amb la família, al llunyà orient).
Ja fa dos mesos i una setmana que vaig estrenar el meu blog, el “Poc que te crec pas” i he tingut la constància d’escriure gairebé una entrada cada dia feiner. La veritat és què m’ho passo bé i estic content d’haver tingut 1.880 visites i 1.119 visitants. Si és poc o molt, la veritat és que no ho sé, algun dia hauré de parlar amb un expert que suposo que em dirà que “depèn”; en fi, tampoc té més importància.
Per cert, abans-d’ahir vaig iniciar una nova categoria: “D’aquí i d’allà” per entrar unes quantes flexions on es posi de manifest la meva dualitat de ser d’Empori, a l’Alt Empordà, i viure a Barcelona.
Bé, ja només en queda desitjar bones vacances a tothom, menys als prejubilats i jubilats que ho estan sempre, i menys a en Rafael Boladeras que sembla que està en vacances eternes allà en el Carib.
Apa, siau mainada i porteu-vos bé o malament, segons us vingui de gust.
Fins ben aviat.
Pere Montalà Vicens 