Coses que no he entès mai de Barcelona ciutat i rodalia.

 

Excloent un lapsus d’un any i mig a la Marina de Guerra Espanyola per collons, des dels 18 anys que visc a Barcelona ciutat i sempre m’he preguntat sobre algunes qüestions que no em deixen de sorprendre.

Primera: Per què a Barcelona només es diu “moll” al “roger” (nom amb què és conegut a la meva comarca natal), quan és sabut per a tothom que els peixos en surten tots de molls, del mar?

Segona: Per què al xai li diuen “bé” i a la vaca no li diuen “mú”?

Tercera: Per què a Barcelona als homes i dones se’ls hi diu –sense excepció- senyors i senyores? És que es consideren superiors?

Quarta: En gairebé tot el referent al menjar, s’utilitza el diminutiu. Alguns exemples: cerveseta, talladet, cafetonet, bistequet, costelleta, patateta, olivetes, macarronets, arrosset, … Per què? Eh?

Cinquena: Per què gaire bé ningú diu l’hora en català i si la dic jo, és rar el barceloní o barcelonina que no ha de començar a fer càlculs complicats per entendre’m? Ai las.

Sisena: Un barceloní o barcelonina, si no fa un “viatja” no fa vacances i no ho entenc, perquè prou que deixa de treballar tres setmanes o un mes com la majoria. Tocat els collons! Per què?

Setena: Per què no els hi agrada que els diguin esquena-freds, pixa-pins, fangues o xaves, si s’ho mereixen d’allò més?

Vuitena: Per què es preocupen tant del temps si gairebé tots i totes treballen sota cobert?

Novena: Per què molts s’han fet seu el disbarat de dir “em dónes” (traducció del “me das” que utilitzant tots els que parlen castellà) quan compren coses de poc valor, i que malgrat això sempre els hi cobren? Us ho juro: ells diuen “donem” i l’altre els hi cobra i no es queixen. Absurd.

Desena: Per què caminen tan ràpid? Són impossibles de seguir.

 

• 3 Agost, 2015