Les corruptibles matemàtiques dels polítics.
En política, les matemàtiques són avorridíssimes i alhora indefugibles, indesxifrables, frustrants, quiromàntiques i puerils .
Quan fan demagògia sempre estan sumant, restant, multiplicant i dividint. Quan analitzen els resultats d’unes eleccions, aquestes senzilles operacions es fan d’una manera incompressible pels mortals. I el pitjor de tot, en aquestes sumes, restes, multiplicacions i divisions hi estem els ciutadans, les persones, els votants en definitiva. Sovint he arribat a creure que pels polítics només soms una xifra manipulable matemàticament segons la seva conveniència. I és clar, ells en diuen Democràcia, una antiguitat de la Grècia clàssica, que sembla mentida que encara no hagi estat superada o millorada al llarg del segles.
No sé si les operacions les fan a mà o amb calculadora made in xina però donen la sensació que les matemàtiques dels polítics no són pas una ciència exacta. I això es posa de manifest d’una manera molt explícita quan parlen en nom de “tots” els ciutadans o d’una “immensa majoria d’ells”. I no es tallen ni un pèl, els tenen quadrats que se sol dir.
Després d’una profunda i rigorosa reflexió he arribat a una conclusió què penso què resol el problema, quan un o una es fa polític per vocació o per guanyar diners (suposo que ve a ser el mateix) el primer que ha de fer és jurar fidelitat a fórmula E=mc2 i alhora, apostatar del 2 i 2 són 4. O sia, embolicar la troca per fer bullir l’olla.
Pere Montalà Vicens 