El cigarret més protocol·lari de tots.

 

Un matí qualsevol, festiu o feiner, plogui o faci sol (no, en cas de vent)

Primer: estirar el braç per comprovar si la dona ja s’ha llevat, i aixecar-se només en cas afirmatiu, senyal inequívoc de què el cafè ja estarà fet.

Segon: entreobrir els ulls per albirar si entra llum per una petita escletxa de la persiana.

Tercer: asseure-se al llit i palpar amb els peus per trobar les sabatilles.

Quart: llevar-se tot procurant de no caure.

Cinquè: pixar assegut –no fos cas- i després rentar-se un xic les mans.

Sisè: mirar de cua d’ull si la nena encara dorm.

Setè: Caçar la dona per fer-li un petó i donar el bon dia.

Vuitè: posar-se cafè i un núvol de llet.

Novè: agafar el barret, i.pad, el cafè amb llet, una cigarreta i el encenedor per sortir a la terrassa.

Desè i últim: Calar foc al cigarret, fumar amb parsimònia i llegir tots els diaris, d’esquerra a dreta, els catalans i els espanyols de Madrid.

UN CONSELL: Quan a fumador, jo penso que aquest és el millor cigarret del dia, però també sóc conscient que –sens dubte- també és el pitjor des del punt de vista que després d’aquest ven tots els altres. Si algú vol deixar de fumar, s’ha de carregar com sigui el cigarret més protocol·lari, el primer.

• 21 Juliol, 2015