La cuina d’en Pellofa a Madrid

 

Ara no hi vaig tant, però encara és rar el mes que no m’acosto a la capital de l’Estat. Com que avui és divendres i toca parlar de la cuina d’en Pellofa, vull compartir amb vosaltres el que sol passar quan vaig tot sol a un bon restaurant de Madrid (ha de ser de cert renom). Primer de tot reconec que sóc un xic torracollons per no dir el tòpic de “tocat per la tramuntana”, i en segon lloc, tinc algunes manies pròpies de l’edat, com per exemple: no menjar peix lluny de la costa. Explicaré la història en forma de diàleg. Cada paraula és absolutament verídica.

Sóc atès pel maître en entrar, encara sense treure’m el barret:

• Buenas tardes, Caballero, ¿tiene usted reserva?
• Sí, pero no tengo caballo
• ¿Como dice…?
• La verdad, no tengo caballo y no lo pienso tener…

El maître es rasca la closca i em mira un xic desconcertat, però al final sembla que ha trobat la solució

• Señor, ¿su nombre, por favor?
• Pere

Es mira el llibre de reserves una bona estona, fins que torna a mirar-me amb el dubte reflectit a la cara

• Solo tengo un Pérez a esta hora, para una sola persona.
• Debo ser yo, no hay duda.

Assegut a taula amb la carta a les mans, torna el maître per anotar la comanda, amb posat professional. Jo continuo seriós

¿El senyor va a tomar carne o pescado? Le puedo recomendar…

• ¿Pescado?, aquí, en Madrid, tan lejos de la costa, no, la verdad es que no, prefiero carne.
• Perdone senyor, però en Madrid tenemos el major pescado de Espanya.
• Ah sí, ¿Y donde lo pescan?
• Lo traen diariamente de las más reputades lonjas de Galicia, el Cantábrico y las Vascongadas, vienen en camiones frigorícos que no tardan más de….
• Es possible, pero no me fio, lo siento. Además, a mi me gusta el pescado y el marisco del Mediterráneo.

El maître em deixa per impossible i pren nota de la comanda: amanida i carn. Tenim algun problema amb el vi, perquè sovint demano negre Conti de Capmany i no en té, però trobem una solució.

Després de les postres, qui s’acosta és un cambrer de sala, per demanar-me si vull quelcom més.

• ¿Desea tomar cafè o una infusión?
• Si, un cafè por favor
• ¿Sólo?
• Si, no deseo nada más, gracias.
• Perdone, me refiero si lo quiere solo o con leche.
• Yo ne le he pedido leche
• ¿Desea un cortado?
• Yo no la he pedido ningún cortado
• Entonces, quiere un cafe solo.
• ¿Es que tengo obligación de pedir algo más?; empieza a parecerme una impertinència tanto “solo”
• Perdone, no se lo tome a mal, es que en Madrid, un cafè solo…
• ¿Sabe qué? … solo traiga un cafè, nada más.

Deixo una bona propina pel que han hagut d’aguantar i per fer palès que els catalans no som tan garrepes com es pensen. Apa, adéu-siau.

• 17 Juliol, 2015