Ziga-Zaga letal a l’entrada del Teletac.

 

Els ulls clavats a la llarga distancia amb ràpides mirades de cua d’ull als retrovisors, les mans agafant fort el volant i els peus disposats a tot per fer el que calgui: accelerar o frenar. No resulta fàcil evitar una gota de suor el front, com a resultat inequívoc de la tensió del moment. Al cotxe ningú parla, tothom sap que és un moment difícil en què un o una es juga el ser o no ser. La complicitat entre els ocupants és general.

A mesura que es va reduint la velocitat i s’acosten els carrils exclusius del Teletac com indica la pintura a terra i els senyals a la part superior de l’estructura del peatge, augmenta l’adrenalina del conductor a un nivell que ultrapassa el que seria raonable. Aquest, aquell o l’altre? La decisió no és pas tan fàcil com sembla, s’han de preveure amb prou antelació les maniobres dels altres cotxes, tant del davant com del darrere o dels dos costats. La tensió es podria tallar amb un ganivet. Sembla que a un dels carrils –el que queda a l’esquerra- hi ha menys cotxes. Ara és el moment, el tot o res.

Maniobra contundent a l’esquerra, petita accelerada i frenada precisa a la bocana darrera dos cotxes. Sospirs d’alleujament a l’interior del cotxe, tot sembla indicar que el pitjor ja ha passat i s’ha fet l’entrada al carril de Teletac adient per passar-lo amb la rapidesa que compensa i amortitza la despesa de l’aparell que es llueix en la part superior central del parabrisa i que et fa sentir privilegiat respecte dels que no en disposen.

De sobte, alguna cosa no va bé. El cotxe de davant s’ha aturat. Què passa? Per què no tira? Als carrils del Teletac dels costats la circulació és fluida i ets avançat ostensiblement pels cotxes que abans havies deixat enrere. Et trobes en una ratonera, no pots anar endavant ni enrere. Estàs perdut, ja tan sols pots cagar-te amb els morts del capsigrany del davant, de qui no saps què collons li passa i confiar que algun treballador del peatge aparegui per resoldre la qüestió. L’has ben cagada. Si ets home, la dona et mira amb cara de misericòrdia. Si ets dona, l’home et mira amb cara de no n’aprendràs mai.

Un mal dia al Teletac el pot tenir qualsevol però tu et preguntes: Per què jo? Per què sempre m’ha de tocar a mi?

• 15 Juliol, 2015