Els xupa-culs
Son aquells conductors que quan tu vas pel carril de l’esquerra a l’utopista, se suposa que avançant, se t’enganxen darrere teu perquè els deixis passar. A mi no en preocupen massa, la veritat, però sé de molta gent a qui posen nerviosos en grau summe. Tendeixo a pensar que son persones prepotents de mena que solen conduir cotxes d’alta gamma (he constatat una majoria de BMW, serà per allò del “t’agrada conduir?”) i que es creuen en la necessitat d’amortitzar el cost del vehicle.
Recomano sobretot no prendre’s la justícia per un mateix. Jo ho vaig fer una vegada i aquell xupa-culs quasi es fot la gran hòstia. Va anar així: Era un BMW i feia estona que el tenia a un metre del meu cul, pam més pam menys, inclús va fer-me ràfegues de llum en més d’una ocasió. Em vaig emprenyar, ho reconec, perquè anava avançant al meu ritme uns quants cotxes a quasi 130 km/h. Sense deixar de pitjar l‘accelerador, amb el peu esquerre vaig tocar un moment el pedal del fre sense perdre velocitat. El meu cotxe és un Discovery força alt i és clar, els llums de frens del darrere li van anar directament als ulls del xupa-culs. Pel retrovisor vaig poder veure com el BMW feia una ziga-zaga i quedava més endarrerit respecte del meu cotxe. Em va semblar obvi que l’home es va espantar i va frenar de cop perdent una mica el control del cotxe.
No ho tornaré pas a fer més. Primer és la seguretat de tots. Hem de deixar de costat els nostres egos i prioritzar la seguretat per sobre de tot; i si altres no fan, mala sort, és el que hi ha.
Pere Montalà Vicens 