Que bons que són aquests cigarrets! (1a part)
Post dedicat a la Setmana Sense Fum
Estic parlant dels que es fumen de més a més, aquells que no toquen dintre de l’esma diària i malgrat això són plaents en grau summe.
- Un dia a primera hora del matí, per la raó que sigui, et quedes sol a casa perquè t’has d’afaitar i no t’ha donat temps abans. Recomano obrir totes les portes i finestres a fi d’orejar bé, no fos cas, i a continuació després de posar-te l’escuma d’afaitar, encens el cigarret i vas fumant alhora que afaitant. Deliciós.
- Arribes just a l’Aeroport, fas el check-in, et despulles físicament i mentalment davant els uniformats, xiules (jo sempre xiulo) i et dirigeixes cap a la zona de la porta d’embarcament fins a trobar els vàters, entres en el reservat de cagar, tenques i encens el cigarret. Pura glòria. Si el vol és de llarga durada, millor fer-ne un parell de seguits, no fos cas.
- Veient el Barça per la tele. En Messi trenca la cintura del defensa, s’endinsa a l’àrea i es pixa el porter amb una vaselina. Goooool. Surts corrents cap a la terrassa i cerques aquell lloc que encara es pot veure la tele (sense sentir-la) i encens el cigarret. Sensacional. A cada calada voldries que Messi tornés a fer-ho.
- En cas de tenir piscina a casa, no importa si és gran o petita. L’aigua sempre és freda i cal entrar-hi a poc a poc (capbussar-se és massa perillós a segons quines edats) Quan l’agua està a punt d’arribar als genitals cales foc al cigarret, aspires profundament i quan expires el fum, deixes que l’aigua inundi els genitals. Orgàsmic. Un gran cigarret, sens dubte dels millors.
- Aquell amic que tant t’estima t’acaba de fotre una esbroncada en ple carrer perquè encara no ho has deixat, ans al contrari que ell, que “fixat que bé que em trobo”. Aconsello no dir res, fer la callada, agafar un cigarret i encendre’l als morros de l‘amic, i aspirar i expirar amb fruïció, procurant que el fum dibuixi llaços d’amistat eterna. Suprem.
Pere Montalà Vicens 