Conte del bon judici i de la saviesa
(adaptació lliure d’una narració popular)
El President d’una agència de publicitat multinacional tenia tres directors creatius que estimava com a tres fills i desitjava donar-los la millor formació possible.
Va convocar a tots els directors creatius i directors generals de les cent disset agències de la network repartides arreu del món.
Tots es van aplegar al castell de l’Avinguda de les Americas a Manhattan (Nova York). El President va parlar:
- Publicitaris de tot el món: seríeu capaços d’esprémer les vostres neurones fins al punt de resumir, amb bon judici i saviesa, tot el coneixement de més de cent anys de publicitat en un sol llibre?…
- … Jo, deia el president, donaria el llibre als meus tres directors creatius estimats i els diria: “Teniu, traieu-li tot el suc”
Tothom va tornar a les respectives agències i es van tancar als seus despatxos. Després d’un any de dures sessions de feina, de reunions, discussions, viatges i vídeo-conferències, van poder entregar al President un volum enorme amb el compendi del seu treball.
El President va felicitar-los per la feina feta i van donar el llibre als seus tres directors creatius. Però mentrestant en rumiava un altre.
- Seríeu capaços de seguir esprement el cervell i resumir, amb bon judici i saviesa, tot el contingut d’aquest llibre en una sola frase?
Visiblement preocupats va tornar als seus països d’origen. El repte era estimulant, però semblava impossible. Aquest cop la network es va coordinar com mai, es van crear equips específics per resumir cada capítol del llibre. Es crearen task force d’estudis semiòtics i d’avaluació de cada paraula. Se celebraven maratonians brainstormigs fins a les tantes de cada nit. Quant un professional es rendia per culpa de l’esforç, immediatament era substituït per un altre de més fresc.
Cinc anys més tard van poder presentar-se al President amb la frase compendi:
“ETS TAN BO COM LA TEVA ÚLTIMA CAMPANYA D’ÈXIT”
Al President li va agradar la frase i això el va animar a fer una última demanda:
- Seríeu tan agosarats de resumir, amb bon judici i saviesa, aquesta frase en una sola paraula?
La network es va posar a treballar. Va demanar ajuda a tots els filòsofs i lliurepensadors del món, a les acadèmies de la llengua, a les universitats més prestigioses, a tots els premis Nobel vius, a futuròlegs. Es pensaran milions de paraules. Es rebutjaran milions de paraules.
Aquesta vegada van tardar dotze anys a presentar-se davant el President, ja una mica afeblit per un atac de cor. Aquest, ansiós i il·lusionat va voler saber la paraula sense demora:
- President,… La paraula és: “POTSER”
- Potser, potser,… repetia el President en un fil de veu.
Traducció lliure d’un capítol del meu llibre “Quizás”, editat el 2007
Pere Montalà Vicens 